Documentació del Projecte Buchenwald

ALUMNES

Documentació del Projecte Buchenwald

Carta informativa als pares

Benvolgudes famílies,

El nostre institut (INS Bruguers, Gavà) participa en el projecte Alumnes contra el feixisme, adscrit a l’associació Amical Mauthausen. Amb aquest projecte pretenem sensibilitzar els alumnes a viure amb uns valors indispensables per a la convivència amb els altres i el respecte vers les persones.

A partir de la matèria d’Història de 2n de Batxillerat es vertebrarà aquest projecte, al qual els diferents departaments donaran suport complementari. Els alumnes estaran compromesos a:

Participar activament en les diferents activitats que es proposin al llarg del curs.
Fer la lectura d’un llibre de la llista recomanada al web de l’institut.

Aquest projecte inclou un viatge al camp de concentració de Buchenwald.
Els alumnes que hi participin hauran de comprometre’s a fer difusió de les seves experiències tant als alumnes del centre com a altres centres de la nostra localitat. D’altra banda, però, s’ha de tenir en compte que les classes de segon de batxillerat no s’aturaran durant l’estada a Alemanya; per la qual cosa els alumnes que hi vagin s’hauran de preocupar de recuperar els apunts de les diferents matèries.

El nombre d’alumnes que podran participar d’aquest viatge té una limitació de 15-30 alumnes. Si se supera el nombre se seguirà el criteri de selecció establert per la comissió del projecte.

El viatge, de 4-5 dies i que es durà a terme a la finalització del primer trimestre, té com a objectiu sensibilitzar l’alumnat en els valors abans esmentats mitjançant activitats pedagògiques i culturals, la visita al camp de concentració de Buchenwald, i la participació en diversos actes durant l’estada a Alemanya.

El professorat del centre considera que aquesta iniciativa és rellevant per a la formació integral dels nostres alumnes, per la qual cosa encoratgem a tota la comunitat educativa a prendre’n part.

Cordialment,
Institut de Bruguers

Bibliografia

AMAT-PINIELLA, Joaquim. K.L. Reich. Edicions 62.
Joaquim Amat-Piniella fou un escriptor i polític català, supervivent del camp de concentració de Mauthausen. (Font: Viquipèdia)
«… el testimoni de la seva estada a Mauthausen s’ha convertit en un símbol de la deportació catalana als camps d’extermini, de la resistència republicana al feixisme, del combat de la dignitat contra la barbàrie i de la denúncia de l’horror nazi que assassinà milions de persones.»
BERTRANA, Aurora. Entre dos silencis. Club editor.
Acabada la Segona Gerra Mundial, Aurora Bertrana s’allista en una missió humanitària enviada a aixecar el poble francès d’Étobon, on l’ocupació nazi ha estat especialment ferotge: tots els homes són al cementiri, afusellats per la Gestapo una tarda de l’any 1944. Durant uns mesos, Aurora conviu amb dones estenallades pel record dels seus morts. A través de les converses, la presència tenaç dels afusellats se li va imposant: “Vaig comprendre que no m’alliberaria dels seus fantasmes fins a haver-ne donat testimoni en un llibre.”Entre dos silencis és aquest alliberament en forma de novel·la.
CERCAS, Javier. Soldados de Salamina. Tusquets Editores.
En els moments finals de la Guerra Civil Espanyola, cinquanta prominents presoners nacionalistes són executats per un escamot d’afusellament. Entre ells es troba l’escriptor i feixista Rafael Sánchez Mazas. A mesura que les armes de foc, s’escapa cap al bosc, i es pot sentir un grup de recerca i els seus gossos de caça enderrocar.
CLAUDE,Marie; BOJ , Rafaneau. Los campos de concentración de los refugiados españoles en Francia (1939-1945). Barcelona, Edicions Omega S.A., 1996
FRANK, Anna. Diari. Ed. Debolsillo Grup 62.
Selecció dels fets i pensaments que Anna Frank va deixar escrits en el seu diari. Ella, la seva família i uns amics, tots jueus, van viure amagats entre el 1942 i el 1944 en una casa d’Amsterdam, a Holanda, país ocupat per Hitler. El text explica els sentiments i les experiències diàries que vivien en aquell amagatall, al final de la Segona Guerra Mundial, fins al dia que els nazis els van descobrir i els van portar a camps de concentració.
FERRAN DE POL, Lluís. Un de tants. Club Editor.
Escriure és un art i una ètica: així es podria resumir l’actitud de l’autor. Des de la batalla de l’Ebre fins als camps de concentració de Sant Cebrià i del Barcarès, no és pas un sentiment de derrota que predomina aquí, sinó l’observació crítica i la combativitat. Ferran de Pol, soldat i escriptor, narra el que ha viscut amb una lucidesa que no es tapa mai els ulls, una sensibilitat que no vol commiseració i una fraternitat indestructible.
GIMENO, Edmon. Buchenwald, Dora, Bergen-Belsen. Vivències d’un deportat. Amical de Mathausen i altres camps.
KERTÉSZ, Imré. Sin destino. El acantilado, Barcelona-2004.
L’obra està escrita des de la perspectiva d’un adolescent que s’enfronta a la crua realitat de l’antisemitisme i de la deportació a Auschwitz.
LEVI, Primo. Si això és un home. Barcelona, Edicions 62.
Primo Levi (1919-1987), jueu torinès químic de professió, és una de les figures capdals de la literatura sobre l’Holocaust. A ell li devem conceptes com el de “zona grisa” o reflexions sobre el paper del musulmà. Al 1943 es va afegir als partisans italians, fins que va ser portat a Auschwitz-Monowitz o la Buna, a final de l’any 1943, i d’on no va sortir fins a començaments de l’any 1945.
LEVI, Primo. La treva. Edicions 62, 1998.
La treva és la continuació de Si això és un home.br/>Escrit el 1963, és la narració de l’Odissea del retorn a casa dels supervivents italians després d’un inacabable viatge per Polònia, Rússia, Ucraïna, Romania i Hongria.
LEVI, Primo. Los hundidos y los salvados. Muchnik editores, Barcelona, 2000.
Publicada el 1986, és una reflexió en la distància en el temps sobre l’experiència als camps d’extermini. El pensament de l’autor es dirigeix a temes com els de la zona grisa, el paper de l’intel·lectual, la funció del supervivent, etc.
LLACH,Lluís. Memòria d’uns ulls pintats. Editorial Empúries, Grup 62.
Quatre amics, dos nois i dues noies nascuts el 1920, creixen junts al barri obrer de la Barceloneta. Comencen a descobrir el món en un ambient humil i llibertari, i la proclamació de la República els obre un amplíssim horitzó de possibilitats, il·lusions i esperances. Però la Guerra Civil i la posterior repressió franquista ho estronquen tot.
MONTELLÀ, Assumpta. La maternitat d’Elna. Ara llibres, S.C.C.L.
Elisabeth Eidenbenz, la jove suïssa que va salvar les vides de 597 nens, fills de refugiats republicans reclosos al camp d’Argelers després de la desfeta, ha tingut una vida intensa de solidaritat i amor als altres. Més enllà de la Maternitat d’Elna, Eidenbenz va recórrer Europa, des de Burjassot en plena Guerra Civil espanyola fins a la Viena posterior a la Segona Guerra Mundial, allargant la seva mà a qui més ho necessitava: nens i dones.
OLIVER, Joan. La fam (teatre). Editorial Proa Col.lecció Les eines, 25.
1938. Últim any de guerra, mentre la societat catalana passa fam i altres penúries a la rereguarda, Joan Oliver descriu a La fam l’enfrontament entre dos dels comportaments, aparentment contraris, que es poden donar en un procés revolucionari.
POMPERMANYER, Sergi. Refugiats (teatre). Editorial Proa.
Refugiats és una obra de gran actualitat, tant pel que fa al llenguatge que utilitza com pel tema que tracta. Mostra els interessos dels mitjans de comunicació en els conflictes bèl·lics i explica la manipulació brutal que polític.
PONSPRADES, Eduardo. El holocausto de los republicanos españoles. Vida y muerte en los campos de exterminio alemanes (1940-1945). Barcelona, Belaqva ediciones, 2005.
RODOREDA, Mercè. La plaça del diamant. Editorial El club dels novel·listes. Editorial Empúries. Publicada l’any 1969.
La narració de la protagonista (Natàlia/Colometa) és, per damunt de tot, una història d’opressió i alliberament que confronta els lectors amb la vida, la mort i l’amor. A la novel·la les fronteres entre vida exterior i interior, entre història i anècdota personal, s’esborren, perquè els esdeveniments col·lectius -la república, la guerra civil, la postguerra- formen part de la història de Natàlia, i la resolució final subverteix el discurs ideològic de la col·lectivitat.
RODOREDA, Mercè. Quanta, quanta guerra… . Club editor Jove.
Quanta, quanta guerra… és la història d’un noi de quinze anys que se’n va a la guerra. El referent primer de qualsevol llibre de viatges és l’Odissea. El poemari Món d’Ulisses, com he dit, escrit a la immediata postguerra, va ple de sonets sobre soldats morts, sobre cadàvers i sobre molineres; temes represos a Quanta, quanta guerra…, i quatre sonets específics sobre la guerra. Vull dir que la idea d’una odissea bèl·lica no és cap novetat en Rodoreda.
ROIG, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona-1995, Edicions 62.
SALES, Joan. Incerta glòria. Club editor Edicions 62 i “La Caixa”.
“… és una novel·la dividida en quatre parts, que té com a centre neuràlgic la guerra, presentada des de la perspectiva dels vençuts…”.
SEMPRUN, Jorge. El largo viaje. Barcelona-2004, Tusquets editores.
Jorge Semprún (Madrid, 1923), era fill d’un intel.lectual republicà, el 1939 es trasllada amb la seva família a París on estudia filosofia a La Sorbona. Durant la Segona Guerra Mundial va combatre entre els partisans de la Resistència. Va ingressar al camp de Buchenwald, d’on va ser alliberat l’any 1945. El 1963 va publicar a França aquest llibre que va guanyar l’any següent el Premi Formentor i del Prix de la Resistanse. Corria l’any 1943. És la narració del viatge en tren per les terres de França fins a arribar al camp de concentració.
SONTHEIMER, Dory Les set caixes Angle Editorial.
Un testimoni únic sobre l’exili, la deportació i l’Holocaust.
L’autora d’aquest llibre va néixer a Barcelona i va ser educada com a catòlica en l’apostòlica i romana Espanya de Franco. Després de morir la seva mare, Dory Sontheimer descobreix, en un armari de casa seva, set caixes amb fotografies, arts, passaports i altres documents que li revelen la identitat jueva i la dramàtica història de la seva família, víctima de la persecució i matança de jueus perpetrada pel règim nazi.
SZPILMAN, Wladislaw. El pianista del gueto de Varsovia. Ed. Turpial Amaranto, Madrid-2003.
L’obra narra en primera persona les experiències de l’ocupació nazi a Polònia, en concret al gueto de Varsòvia, després de lliurar-se miraculosament de ser traslladat a Treblinka, com la resta de la seva família.
TORAN, Rosa. Els camps de concentració nazi. Paraules contra l’oblit. Edicions 62.
TORAN, Rosa. Vida i mort dels republicans en els camps nazis. Editorial Proa.

Documentació audiovisual

El pianista. Roman Polansky, 2002
La zona gris. Tim Blake Nelson, 2001
La solució final. Frank Pierson, 2001
Nit i Boira. Alain Resnais, 1955
La llista de Shindler. Steven Spielberg, 1993
Los falsificadores. Stefan Ruzowitzky, 2007
Sophie Scholl. Marc Rothemund, 2006.

Rebeldes del swing. Thomas Carter, 1993.
El comboi dels 927. Montse Armengol, Ricard Belis.
Camp d’Argelers. Felip Solé. Documental del programa de TV3 Sense Ficció, 2009.
Memory of the camps. Alfred Hitchcock, 1945
Boira Negra. Felip Solé. Sèrie documental TV3, 2007.